Font: Opencat
L'àmbit comercial transfronterer, evocat per Opencat a través del prisma de les desigualtats que existeixen entre Perpinyà i Figueres, s’il·lustra des d’ara per l’emergència del «Gran Jonquera». L’estratègia d’aquest futur centre comercial amb dimensions americanes, es va presentar el 15 de febrer de 2012 i constituirà un exemple a l’escala internacional de proximitat. La clientela que el «Gran Jonquera» confessa voler atreure és exclusivament francesa i provinent de la zona que s’estén al nord de Montpeller fins a Castellnou d’Arri, incloent-hi el Rosselló i el Narbonès, que constitueixen l’objectiu preferencial del centre comercial. Aquest conjunt correspon de manera estranya al perímetre de la regió administrativa del Llenguadoc-Rosselló, o sigui un espai de 1,5 milions d’habitants. La Jonquera, on van convergir 15.000 autobusos de clients durant l’any 2009, va rebre 7 milions de visitants el 2011. El seu centre comercial de «shopping & outlet», planificat pel grup Escudero ―propietari de diversos supermercats al mateix municipi―, ja fa la seva promoció en francès, català, castellà i anglès, molt abans de la seva obertura, tot ultrapassant de forma potent la noció de frontera. Encara millor per a l’Empordà i encara pitjor per al Rosselló, es tracta d’un nou aprofitament de la situació geogràfica de la Jonquera, idealment ubicada a Espanya però prou pròxima a França per constituir-ne un apèndix de tipus «duty free».
En una primera etapa, a partir de la primavera del 2013, una superfície de 12.000 m² d’espais comercials es dedicarà principalment a la confecció i a l’equipament de casa. Una segona fase posterior portarà el conjunt a una superfície de 30.000 m², i constarà d’un total de 100 comerços diferents. Amb un pressupost de construcció de 50 milions d’euros, «Gran Jonquera» anuncia amb força un canvi de segle, marcat per una major liberalització a la península Ibèrica, davant de la qual la França de proximitat, en aquest cas la Catalunya del Nord, s’interroga en silenci. «Gran Jonquera», accessible la majoria dels dies festius sud-catalans, tindrà horaris totalment flexibles i demostrarà un canvi d’escala en gestació des del començament del segle oficial. Aquest projecte, validat el 2009 en el marc del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) de la Generalitat de Catalunya, posa en relleu una agressivitat nova, portada per la crisi. El projecte del «Gran Jonquera» qüestiona el posicionament del departament dels Pirineus Orientals, confrontat a unes latituds frontereres que al llarg dels segles XIX i XX van poder constituir un avantatge, per la seva situació d’interfície franco-espanyola.
El Rosselló s’ha d’instal·lar a la Jonquera?
Davant d’una autèntica amenaça econòmica per al Rosselló, una actitud europea ordinària consistiria, per als caps d’empresa nord-catalans, en desenvolupar llur activitat a la Jonquera, en un aprofitament deliberat dels avantatges de l’eix Perpinyà-Figueres. En els fets, aquesta presa d’avantatges en l’eix Perpinyà-Figueres s’acompanya de diversos exemples discrets però convincents, des de la constitucionalitat efectiva de l’Espai Schengen. Aquesta lleugera tendència, iniciada l’any 2002 en el sector dels mandataris de vehicles, residents al Rosselló i treballant a la Jonquera, ve a demostrar un caràcter políticament incorrecte en el marc de la defensa del comerç francès. Aquesta problemàtica, en què les dificultats de la construcció europea tenen una certa influència, planteja amb acuïtat la qüestió de l’esdevenidor d’una zona geogràfica prou propera per ésser única, però prou internacional per presentar un abisme comercial.
És suficient la rèplica nord-catalana?
Enfront de «Gran Jonquera», la rèplica del Rosselló l’encarna el Parc d’Activitats Comercials – Centre Comercial de Clairà, que també serà enllestit a la primavera del 2013 i que constarà d’una superfície de 16.000 m² i d’un passeig de 70 botigues. Aquest conjunt es pilotarà des de les societats Klépierre Ségécé i Carrefour Property. La confecció serà preponderant en aquesta zona de referència, que ocasiona obres d’un valor de 60 milions d’euros i que s’hauria de confrontar, en un breu termini, amb una necessària liberalització dels horaris i dies treballats, directament lligats amb el dret laboral francès, mentre que el govern espanyol de Mariano Rajoy va adoptar mesures de flexibilitat el 12 de febrer de 2012. L’altre punt de desavantatge de Clairà serà l’absència de canvi d’ambient per als francesos, davant de la Jonquera que gaudeix d’un turisme comercial francès amb aires de visita a «Espanya», malgrat una francofonia omnipresent. En sentit oposat, si bé el Centre Comercial de Clairà conté un exotisme francès envers la clientela sud-catalana, aquesta hauria de trobar ―i això constitueix tot un repte― uns productes més barats que a casa. Per tant, tenint en compte aquesta realitat asimètrica, la naturalesa eminentment transfronterera de «Gran Jonquera», un projecte imaginat localment, no hauria de trobar cap rèplica. Efectivament, la lògica territorial del projecte en curs a Clairà, que emanen d’estructures establertes a la regió parisenca i al Llenguadoc, posa de manifest una postergació de la realitat internacional de proximitat evidenciada pel cas de la Jonquera, a una distància de 5,5 km del territori de la República francesa.